L'Esquerra Plural
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | coalició electoral  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2011 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2015 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Presidència | Cayo Lara Moya | ||||
| Format per | |||||
Esquerra Unida-Els Verds (en castellà, Izquierda Unida-Los Verdes) o L'Esquerra Plural fou una coalició política presentada de cara a les eleccions generals espanyoles de 2011; posteriorment es constituí com Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats per a la X Legislatura. El seu candidat a les eleccions i posterior portaveu parlamentari és el Cayo Lara.
Encapçalada per Izquierda Unida, la coalició agrupà diversos partits d'esquerra, ecologistes, federalistes i nacionalistes de tot l'Estat.
Història
[modifica]Esquerra Unida va arribar a les eleccions generals en el context de la trucada Refundació de l'Esquerra, procés definit com a convergència política i social que pretén constituir-se com a "Moviment Polític i Social, amb caràcter federal", per aglutinar a tota l'esquerra alternativa i transformadora entorn d'una proposta política anticapitalista.[1]
Dins d'aquest procés de convergència que s'havia iniciat en 2008, un dels dos sectors en pugna per les sigles d'Izquierda Republicana va decidir tornar a integrar-se a Esquerra Unida de cara a les eleccions municipals i autonòmiques de 2011[2][3] després d'haver abandonat la coalició 9 anys enrere. El procés va continuar amb la intenció de convergir amb més forces polítiques i socials de cara a les eleccions generals.
El 12 de juliol de 2011[4] la Presidència Executiva Federal d'IU va proposar Cayo Lara com a candidat a les eleccions generals. La candidatura provisional fou aprovada per 33 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions[5] fins a la següent reunió del Consell Polític Federal del 10 de setembre en la qual es va ratificar la decisió de la Presidència per 87 vots a favor, 15 en blanc i 3 nuls.[6]
Finalment es presentà a les eleccions generales de 2011 en coalició amb Izquierda Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Chunta Aragonesista (CHA), Socialistes Independents d'Extremadura (SIEX), Batzarre, Los Verdes, Gira Madrid-Los Verdes (GM-LV), Els Verds del País Valencià (EVPV), Els Verds-Opció Verda (EV-OP), Canarias por la Izquierda, Iniciativa por El Hierro (IpH) i el Partido Democrático y Social de Ceuta (PDSC).[7]
Com és habitual en les seves candidatures conjuntes per Catalunya, ICV va posar els dos primers llocs de cada llista, i EUiA el tercer. A Aragó, la Chunta va encapçalar les llistes de Saragossa i Huesca i IU ho va fer en la de Terol.[8]
La coalició va obtenir 1.680.810 (6,92%) dels vots, passant a tenir onze parlamentaris, vuit d'IU (d'ells, un d'EUiA), dos d'ICV i un de CHA, el millor resultat de la formació des de l'any 1996, amb Julio Anguita al capdavant de la coalició.[9]
Nom per Comunitat Autònoma
[modifica]La candidatura, tal com permet l'article 222 de la Llei Orgànica 5/1985, es presentà amb les següents denominacions en cada Comunitat Autònoma:
| Comunitat autònoma | Denominació | Vots | % | Diputats |
|---|---|---|---|---|
| Andalusia | Izquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía: La Izquierda Plural (IULV-CA) | 359.521 | 8,26% | 2 |
| Aragó | Chunta Aragonesista-Izquierda Unida, La Izquierda de Aragón: La Izquierda Plural (CHA-IU) | 74.655 | 10,52% | 1 |
| Astúries | Izquierda Unida de Asturias-Izquierda Xunida d'Asturies: La Izquierda Plural (IU-IX) | 83.312 | 13,27% | 1 |
| Canàries | Izquierda Unida Canarias-Iniciativa por El Hierro-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUC-IpH-LV) | 40.048 | 4,31% | 0 |
| Cantàbria | Izquierda Unida de Cantabria: La Izquierda Plural (IUC) | 12.547 | 3,58% | 0 |
| Castella-la Manxa | Izquierda Unida de Castilla-La Mancha-Los Verdes: La Izquierda Plural (IUCM-LV) | 67.626 | 5,77% | 0 |
| Castella i Lleó | Izquierda Unida de Castilla y León: La Izquierda Plural (IUCL) | 85.340 | 5,63% | 0 |
| Catalunya | Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa: L'Esquerra Plural (ICV-EUiA) | 279.599 | 8,09% | 3 |
| Ceuta | Izquierda Unida-Partido Democrático y Social de Ceuta: La Izquierda Plural (IU-PDSC) | 577 | 1,81% | 0 |
| Extremadura | Izquierda Unida Verdes-Socialistas Independientes de Extremadura: La Izquierda Plural (IU-V-SIEX) | 37.706 | 5,69% | 0 |
| Galícia | Esquerda Unida-Os Verdes: A Esquerda Plural (EU-V) | 67.182 | 4,12% | 0 |
| Illes Balears | Esquerra Unida Illes Balears-Verds: La Izquierda Plural (EUIB) | 21.626 | 4,94% | 0 |
| La Rioja | Izquierda Unida-La Izquierda Plural (IU) | 7.946 | 4,59% | 0 |
| Madrid | Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural (IU-LV) | 270.223 | 8,04% | 3 |
| Melilla | No es va presentar | |||
| Múrcia | Izquierda Unida-Verdes de la Región de Murcia: La Izquierda Plural (IUV-RM) | 41.775 | 5,69% | 0 |
| Navarra | Izquierda-Ezkerra/La Izquierda Plural (IZQUIERDA-EZKERRA) | 18.224 | 5,51% | 0 |
| País Basc | Izquierda Unida-Los Verdes: La Izquierda Plural/Ezker Anitza | 43.522 | 3,68% | 0 |
| País Valencià | Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds: L'Esquerra Plural (EUPV-EV) | 169.381 | 6,50% | 1 |
| Total | 1.680.810 | 6,92% | 11 | |
Grup parlamentari al Congrés
[modifica]Una vegada constituït el Congrés dels Diputats, aquestos parlamentaris s'agruparen en el Grup Parlamentari IU-ICV-EUiA-CHA: La Izquierda Plural, estant integrats en ell entre el 15 i el 23 de desembre de 2012 els tres diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per poder accedir a la subvenció per mailing.[10][11]
Els diputats electes del grup parlamentari són:
- Cayo Lara (PCE-IU). President i portaveu del grup, diputat per Madrid.
- José Luis Centella (PCE-IU). Portaveu adjunt primer, diputat per Sevilla.
- Joan Coscubiela (ICV). Portaveu adjunt segon, diputat per Barcelona.
- Joan Josep Nuet (PCC-EUiA). Portaveu adjunt tercer, diputat per Barcelona.
- Chesús Yuste (CHA). Portaveu adjunt quart, diputat per Saragossa. Deurà deixar el seu escó a Álvaro Sanz (IU) en juliol de 2014.[12]
- Gaspar Llamazares (IAb-IU). Diputat per Astúries.
- Laia Ortiz Castellví (ICV). Diputada per Barcelona.
- Ascensión de las Heras (PCE-IU). Diputada per Madrid.
- María Caridad García Álvarez (PCE-IU). Diputada per Madrid.
- Alberto Garzón (UJCE-IU). Diputat per Màlaga.
- Ricardo Sixto Iglesias (PCPV-EUPV). Diputat per València.
Les negociacions per tascar qui serien els portaveus del grup parlamentari no foren fàcils. Amb la representació aconseguida, el Partido Comunista de España tornava a tenir el control del grup, reservant-se els dos primers llocs de portaveus. Per sota del president-portaveu Cayo Lara, el portaveu adjunt passava a ser Centella, secretari general del partit. ICV desitjava la primera portavocia, mentre que IU tenia planejat relegar-la al tercer lloc —posant en el segon lloc a Joan Josep Nuet, d'EUiA—; l'acord final situà l'ecologista Joan Coscubiela en la segon portavocia i a Nuet en la tercera.[13]
Sabent-se apartat de la direcció del grup parlamentari, Gaspar Llamazares, líder parlamentari d'IU en les onze darrers anys, intentà sense èxit ser escollit per a formar part de la Mesa del Congrés, frustrat per l'entesa entre PP, PSOE i CiU para repartir-se els nou càrrecs d'aquest òrgan.[14] Després d'aquest incident, el PCE oferí a Llamazares una quarta portavocia adjunta que aquest rebutjà, quedant-se com a "diputat ras". Chesús Yuste, de CHA, assumí la quarta portavoca.[15]
Vegeu també
[modifica]Construint l'Esquerra-Alternativa Socialista
Referències
[modifica]- ↑ La Asamblea de Izquierda Unida se cierra con un compromiso de refundación y sin coordinador, RTVE, 16 de novembre de 2008.
- ↑ Nota para los medios de comunicación Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine., Izquierda Republicana, 22 de junio de 2010.
- ↑ Izquierda Republicana se integra en Izquierda Unida[Enllaç no actiu], IR-EUPV de Godelleta, 6 de febrero de 2011.
- ↑ IU propondrá a Cayo Lara como candidato a las generales en medio de la crisis extremeña En Terra NOTICIAS del 8 de julio de 2011
- ↑ IU propone a Cayo Lara como candidato a las generales En larepublica.es de l'11 de juliol de 2011
- ↑ Cayo Lara, elegido candidato de IU a la Presidencia del Gobierno, en extremaduraaldia.com del 10 de septiembre de 2011
- ↑ Coalicions vàlidament constituïdes per a les eleccions del 20-N (només aquelles que es presenten en més d'una província). Arxivat 2011-10-27 a Wayback Machine. Junta Electoral Central, 13 d'octubre de 2011.
- ↑ IU e ICV reeditan su alianza, pero reducen sus vínculos - Público
- ↑ IU pasa de 2 a 11 diputados y se proclama la voz de los indignados, El Periódico de Aragón, 21 de novembre de 2011.
- ↑ ERC se suma al grupo de IU-ICV y CHA en el Congreso para poder acceder a la subvención del 'mailing' Arxivat 2012-01-13 a Wayback Machine., La Voz Libre, 15 de diciembre de 2011.
- ↑ ERC deja el grupo de IU tras amarrar una subvención por enviar propaganda, El Mundo, 16 de diciembre de 2011.
- ↑ IU garantiza a CHA que preservará su "singularidad" en el Congreso - Público
- ↑ IU, ICV y CHA cierran un acuerdo para su grupo parlamentario del Congreso - Europa Press
- ↑ Llamazares cree que dejar a IU fuera de la mesa del Congreso 'blinda el acuerdo de PP y PSOE para que todo siga igual' - Terra
- ↑ Llamazares: "No acepto humillaciones, seguiré de diputado raso" - Público